Kashtanka's blog


It's something like a hangover

22 de mayo de 2012

Por Lola


Esta entrada va dedicada a Lola Lucas, una amiga y compañera de la blogoesfera que no llegó a conocer esta nueva versión de El blog de Kashtanka. 

Sigo acordándome de Lola, como imagino que lo seguirán haciendo los amigos que teníamos en común. Aprovecho aquí para agradecerles que me transmitieran parte de las últimas palabras que Lola tenía preparadas para su despedida. Gracias a Esther y Toni, y gracias a JFL.

Especialmente quiero agradecer a Anna, la prima de Lola, haberse puesto en contacto conmigo para difundir una de las excursiones que Lola dejó pendiente como muchas otras cosas en la vida... En su memoria, Anna hizo una visita al municipio de Coll de Nargó, en la comarca de Alto Urgel (Lérida) para conocer la Iglesia de St. Climent. Gracias a ella os dejo aquí su relato, en mi opinión, fiel al estilo de Lola.


LOLA: Amb una figura física on predomina el llarg sobre l'ample, de constitució atlètica-leposomàtica, barbeta pronunciada i peus molt grossos del número quaranta-dos, es pot ben bé dir que soc una tastaolletes, amb escasses virtuts, entre les quals destaco la curiositat intel.lectual, la voluntat i l'empatia, i, amb molts defectes, els més prominents dels quals són la suspicàcia, la impulsivitat i la impaciència. També compto amb centres d'interés molt pecualiars com són la psicologia, la filosofia (de les quals n'estic llicenciada per la UNED) i l'antropologia. Amant del cinema, el teatre i la dança contemporanis pateixo al mateix temps d'una compulsió lectora i d'una afició amateur envers la fotografia i l'escriptura de contes per adults. El meu lema: "Carpe diem, memento mori"





ESGLÉSIA DE ST.CLIMENT, COLL DE NARGÓ (Lleida)



Esmentada per primera vegada en un document del segle XI, l'església de St. Climent té una estructura simple però amb un gran impacte visual.

L'unica nau de l'església és capçada amb un absis semicircular. La degradació entre la nau i l'absis es fa per mitjà d'uns simples ressalts que es fusionen amb un arc de mig punt. una volta de canó, reforçada per arcs torals,cobreix la nau. La volta s'ha construit amb lloses de moltes mides, disposades de manera atzarosa. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera, tancada per filades concèntriques cada cop mes petites.





A l'absis s'obren tres finestres de doble esqueixada, coronades per arcs de mig punt fets amb dovelles de pedra tosca. Dues finestres més, d'iguals característiques, s'obren al mur de migjorn. Al mur de ponent hi ha una finestra cruciforme.
El temple té dues portes, una a ponent i l'altre a migjorn, que no s'utilitza. Totes dues acaben en un arc de mig punt, que amb la degradació assoleix una obertura més grana l'interior.


Els murs de l'església presenten una austera decoració llombarda. A l'absis hi ha un fris d'arcuacions cegues, en cinc sèries de dues entre lessenes. Al mur nord, a partir del campanar, torna a haver-hi quatre trams d'arcuacions cegues, en serie de quatre entre lessenes. La façana de ponent també té decoració llombarda.
La teulada és de doble vessant, de lloses de licorella, coronada per una creu força rústega.
El campanar es troba al costat nord, inserit lleugerament dins el cos de la nau, amb la que es comunica.

 

És un campanar de torre amb dues parts ben diferenciades. La primera és de pla rectangular i forma atalussada, sobre la qual s'hi aixeca un pis cobert amb teulada piramidal de lloses de licorella. A la part final, s'obre als quatre costats una finestra força gran, coronada amb un arc de mig punt i amb els muntants avançats lleugerament. A la segona part, i en la darrera part de la torre, s'hi troba un pis ben diferenciat, on a cada cara s'obren finestres triforades, amb columnes coronades amb capitells amb forma de mènsules, que acaben en arcs de mig punt monolitics, enmercats per un fris de tres arcuacions cegues.


 Hom creu que l'origen del nom de Coll de Nargó és la contracció de Coll d'anar a Aragó.






5 mensajillos:

Lo siento mucho :( No conocía a Lola, pero en la foto se adivina que era una persona franca, leal e íntegra. Sonríe con los ojos y no sólo con la boca, y eso lo pueden hacer muy poquitas personas en el mundo. Vaya desde aquí, en estos momentos difíciles, todo mi cariño a sus familiares, amigos y seres queridos.
 
Te agradezco Kashtanka el tiempo dedicado a publicar este relato, me gusta muchisimo, y agradezco a todos quienes conocisteis a Lola, que la tengais en vuestra memoria. Hasta pronto y como decia siempre ella, petons moxaines i magarrufes para todos.
Anna
22-5-2012
 
Hola guapa:
desde hoy te sigo en tu blog y te invito a conocer el mío....
http://todoeldiadecompras.blogspot.com
Besos
 
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
 
Muchísimas gracias por publcar éste relato,que nos ha emocionado;nos ha alegrado reencontrarte:nos averguenza decirlo,pero te habíamos perdido...Dues abraçades molt fortes y gracias por todo!!!.
 

Publicar un comentario